Puntuals a dos quarts de set, vam aparcar el cotxe al polígon d’Argentona i vam començar a caminar travessant la riera. Vam portar un ritme infernal en ascens, tot just parant-nos per veure les vistes del Maresme de nit, tot il·luminat, i per fer un glop d’aigua.
La nit era tranquil·la i vam poder gaudir de la llum de la lluna, que en molts moments ens permetia, fins i tot, anar amb els frontals apagats. A les vuit ja estàvem al restaurant Sant Carles, on vam fer una cerveseta tots esperant els companys que pujaven amb BTT.
Així que van arribar els ciclistes ens vam entaular i vam fer un bon sopar. Després d’haver recuperat les forces i entrat amb calor amb uns quants xupitos vam iniciar la tornada, cadascú pel seu camí.
El descens, a peu, va ser molt variat, de pujada vam fer gairebé tot el camí pel mig del bosc però, a la baixada, vam passar pel bosc, per pistes, pel mig de la riera (per sota el pont de l’espinal), per masies abandonades, … molt variat, molt bonic i, com que anàvem més tranquils, vam poder escoltar els cants dels ocells nocturns (que en algun moment ens van donar un bon ensurt).
Vam arribar al cotxe a la una de la matinada, ben desvetllats.
Fins la propera!