El divendres ens truquem els 3 incondiconals, dubtem d’on anar degut a que avisen de risc 4 d’allau de fusió i placa en alçada.
Faig proposta d’anar a fer una travessa per una carena que s’extén al llarg de quilòmetres amb petits sifons i es manté sempre per sobre de 2000 metres amb ascenció continua arribant a 2.600m. La intenció era acampar en alçada i evitar el risc d’allaus.
Dissabte quedem a les 6.00 a Barcelona i a l’arribar a lloc veiem encara núvols enganxats i bastant vent. Per això, decidim passar a pla B: una vall llarga solitària i d’una vellesa extraordinària que sempre havia vist desde dalt però mai l’havia trepitjat, amb lloms suaus, tubs, llacs, planuries….
Després de 5 hores de llarg recorregut arribem al xalet que ens acull a 2517m d’alçada, ja fa estona que neva i el sol no l’hem vist en tot el dia, el vent també fa estona que ens acompanya. El llibre de signatures ens demostra que ningú arriba a l’hivern aquí sóm els segons en venir des del mes de novembre de l’any passat. Fem una becaina, al cap d’hora i mitja ens llevem fonem neu i sopem, el vent bufa i ens acompanya amb el seu so tota la nit a cau d’orella, demà serà un altre dia.
Diumenge la llum que passa per la finestra ens lleva, donem un cop d’ull a fora, fa sol, hi decidim enfilar-nos al cim més proper el més aviat possible abans que transformi la neu i es despengin les llengües de cornises que desafien la gravetat sobre el coll que hem de superar. Fem cim, un 2747 m, vistes extraordinàries, foto i descens trepitant un altre cop el refugi carreguem andròmines i avall que fa baixada, tancat la vall per una altra banda, fent circular.
Una sortida molt bonica amb poc risc d’allau ideal per quan fan aquests avisos.
Ah! per cert, com veieu no he nombrat cap lloc prefereixo que investigueu i si no veniu a la propera.
Us esperem a la propera: Mont Valier- Corredor Faustin el 3-4 Maig.
